Dona'm només un segon...



BLOG

school-1634755_1920-1200x1800.jpg

enero 20, 2019 Fisioteràpia

Si hi ha alguna cosa que ens preocupa més inclús que la pròpia salut, és la salut dels nostres fills. És normal, patim per ells, perquè creixin sans, i no tinguin problemes ni pateixin dolor. Però recorda sempre que els nens repeteixen patrons familiars, o dit d’una altra manera, fan el que tu fas. De seguida entendràs per què poso èmfasi en això. M’explicaré millor.

 

Moltes vegades ens els porteu a la consulta perquè es queixen sovint de mal d’esquena, i el comentari, de vegades propi o de vegades per part del pediatra és: “Segur que és culpa de la motxilla, la porta sempre molt carregada”. Doncs veuràs, pràcticament mai és culpa de la motxilla, pobreta meva. El que passa és que és més fàcil buscar raons fóra que dins, i que la culpa sigui d’un altre deixa la nostra consciencia de pares més tranquil·la (i que consti que jo mateixa també m’incloc en aquest sac, no et sentís malament si estàs llegint això perquè aquí no es salva ningú). Tot i així, et deixo unes recomanacions bàsiques per si ets escèptic@ i estàs pensant: si, si, però jo veig que la motxilla la porta massa carregada. Molt bé, doncs aquí trobaràs tota la informació amb dades i números de com ha de ser la motxilla, com s’ha de portar:  Article al Huffington Post sobre el perill de les motxilles (t’adverteixo que és més alarmant del què la realitat és).

 

Si bé és cert que portar la motxilla carregada de llibres, amb el portàtil, l’esmorzar i l’ampolla d’aigua no ajuda, el cert és que els nanos que venen a la consulta amb mal d’esquena viuen relativament a prop de l’escola i estarien físicament preparats per suportar aquest pes. Tot i així, me’ls miro, els exploro i els hi pregunto, i en el 90% dels casos tot està bé (no he fet cap estudi científic rigorós, es tracta de dades dites així, a grosso modo per a què m’entenguis). En el 10% restant hi ha problemes d’escoliosi (esquena torta i amb rotació), dismetries (una cama més curta que l’altra), problemes als peus (peus plans, cavos, pronats o supinats…) o coses per l’estil. Però fixa’t que és un tant per cent molt petit, la majoria no té cap d’aquests problemes. Llavors? Què passa? Doncs normalment aquests nens tenen mal d’esquena per estrès. Guau, ara sí que potser t’he descol·locat. Ja sé que els problemes del teu fill són insignificants si els compares amb els teus. I que et deu semblar difícil que un nen tingui estrès. Però en el seu món treure bones notes (o quedar ben classificat en una competició esportiva), discutir amb una amiga, que emmalalteixi l’avi… son qüestions molt greus. Tracta de posar-te al seu lloc i comprendre les coses per les que pot estar patint d’estrès. Identifica situacions i ajuda’l a combatre-ho fent activitats relaxants, que trenquin amb la rutina. Evadiu-vos junts i mica en mica fes que entengui que no ha de ser ni l’alumne perfecte, ni el millor en el seu esport, ni res per l’estil. Si no ho aturem ràpid, el nivell d’autoexigència anirà en augment i potser d’adult aquest estrès es transformarà en migranyes, èczemes, colon irritable…

 

També com a apunt t’haig de dir que, excepte en els casos en què el nen és esportista i l’estrès li ve donat per això, fer alguna activitat física el beneficiarà moltíssim. Tant a nivell emocional distraient-lo de les preocupacions, com en una vessant més física (igual que en els adults, una musculatura més forta disminueix considerablement el mal d’esquena). Així que, no només no és recomanable que descansi al llit quietet sense moure’s, sinó què et diria que el portis a fer activitats lúdiques que impliquin esforç físic (relatiu, evidentment, que són nens).

 

Dit tot això, et preguntaràs… i això que té a veure amb mi? Doncs senzill, com et comentava abans… els nens es reflexen en nosaltres quan són petits, repetint els patrons que veuen a casa. Llavors la consigna és clara: no et jutgis a tu mateix, ni siguis massa auto-exigent, i ell no ho serà, gaudeix de les coses petites de la vida, fes esport a l’aire lliure… i no et prenguis la vida massa seriosament. Recorda que ningú en surt viu…

 

Esther Obenza Matas

Fisioterapeuta col. num. 4770

FISIONOVA – FISIOTERÀPIA VILANOVA

Jardí, 70 (Vilanova i la Geltru)

938934820 – 616400804

info@fisioterapiavilanova.cat


DSC_9224-1024x680.jpg

noviembre 14, 2017 Fisioteràpia

La fisioteràpia infantil no és simplement fisioteràpia aplicada a nens. Els nens pateixen problemes específics, i en els problemes que són comuns amb els adults la forma de respondre del nen i l’evolució a llarg termini no és igual que en l’adult.

Hi ha dues característiques importants que diferencien la resposta del nen enfront de l’adult quan apliquem fisioteràpia:

La millor capacitat de regeneració del nen. Davant els problemes que solen precisar Fisioteràpia el nen té més facilitat per evolucionar cap a la curació que l’adult. Per exemple, molts esquinços de turmell en nens es curen espontàniament o amb menys ajuda de la que precisaria un adult.

La importància de tractar adequadament un cos en creixement per la forma radica en què un problema no resolt pot influir en el posterior desenvolupament d’aquest organisme. Un problema no tractat adequadament pot donar lloc posteriorment a més problemes dels que donaria en l’adult. Amb el mateix exemple, si un esquinç en un nen no cura adequadament, pot degenerar en alteracions posteriors en altres parts de l’organisme amb més facilitat, ja que el creixement amplifica el problema no resolt. Poden aparèixer desviacions d’esquena, per exemple.

Per tant, per tractar nens, especialment quant són molt petits, és important que el fisioterapeuta estigui especialitzat en fisioteràpia infantil, perquè entengui els problemes exclusius del nen i la forma particular en què qualsevol problema evoluciona en un cos en creixement.

Quins són els camps més freqüents en els quals la fisioteràpia infantil pot ser útil?

Problemes respiratoris, digestius, neurològics, i per descomptat traumatològics i ortopèdics. N’hi ha d’altres. Però posarem aquests a manera d’exemple. Veureu que en tots  parlaré de la fisioteràpia infantil, però ho faré sempre des de l’enfocament multidisciplinar.

 

Fisioteràpia infantil en problemes digestius

Restrenyiment, reflux, gasos, còlic del lactant… La fisioteràpia infantil disposa de tècniques que permeten millorar la mobilitat de l’intestí i relaxar la tensió en les seves estructures. Pot ser molt útil per millorar l’expulsió de femta i gasos, el buidament adequat de l’estómac… També pot reduir la excitabilidad nerviosa que provoquen alguns dolors.

Però pot ser útil també en problemes digestius en els quals no pensem en la fisioteràpia infantil. Per exemple en les intoleràncies alimentàries. Si un nen té al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca, la mesura més important per eliminar els símptomes és evidentment suprimir la llet de vaca de la seva dieta. Però aplicar fisioteràpia pot fer que la recuperació de la mobilitat intestinal, que està alterada, es produeixi abans i així els símptomes millorin en menys temps.

Fisioteràpia infantil en problemes respiratoris

Bronquitis i bronquiolitis, pneumònies, refredats… Situacions en les quals un dels problemes és l’acumulació de mocs en zones on destorba. Hi ha tècniques de fisioteràpia que poden ajudar a mobilitzar i expulsar aquesta mucositat. Això pot millorar els símptomes del nen, però pot també evitar complicacions i actuar sobre pacients amb un problema crònic millorant la seva evolució.

 

Fisioteràpia infantil en problemes neurològics

És un dels aspectes en els quals la fisioteràpia és moltes vegades l’única tècnica terapèutica de la qual disposem. I en aquests casos pot marcar una claríssima diferència.

Són bastants els nens que presenten problemes de hipertonia (excés de força) o hipotonia (falta de força) que poden corregir-se amb fisioteràpia. De vegades no es detecten, no actuant-se sobre elles i  portant al fet que amb el desenvolupament generin problemes en cascada.

Per exemple, una distonia de la musculatura de l’esquena que faci que un bebé s’arquegi lleument cap a un costat pot portar a una deformitat del cap, i a problemes posteriors a l’hora del desenvolupament, com ara la capacitat d’asseure’s, mantenir-se en peus o caminar de forma adequada. En alguns casos això porta a deformitats que ja no són reversibles en cames, esquena, cap…

No és qüestió de generar alerta. És qüestió que si veiem alguna cosa que no sembla normal sigui valorat i en cas de necessitat actuem a temps per corregir-ho.

La fisioteràpia és també essencial en la rehabilitació i estimulació precoç de nens amb problemes des del naixement. Com prematuritat, patiment fetal, traumatismes durant el part…

Fisioteràpia infantil en problemes traumatològics i ortopèdics

I per descomptat allò en el que tots pensem quan parlem de fisioteràpia: la rehabilitació després d’un traumatisme o la correcció de problemes en les extremitats. Sigui per deformitat o per accident.

Resumint: La fisioteràpia infantil no és fisioteràpia d’adults aplicada a nens. Té problemes molt específics dels nens. I l’aplicació en problemes comuns als adults té en els nens matissos importants. És doncs una eina  essencial  per resoldre els problemes de salut del nen. Tot pediatra necessita a un fisioterapeuta infantil de referència, amb el que col·labora en el tractament dels seus pacients.

 

A Fisioteràpia Vilanova Fisionova cuidem dels infants i una de les àrees de servei és la Fisioteràpia pediàtrica o Fisioteràpia infantil.

 

Font de l’article traduït al català: http://www.mipediatraonline.com

 

 


Diseño web Make Communication. Copyright by Fisioterapia Vilanova Fisionova. All rights reserved.

ACONSEGUEIX EL

CURS "SENSE MAL D'ESQUENA"

Subscriu-te i comença a gaudir

d'una esquena feliç!

Ja pots començar a gaudir de les nostres promocions, descomptes i sortejos.

Felicitats!!

Només per inscriure't has guanyat una mini-classe de pilates de 20 minuts per fer a casa!

Benvingut